Tornant al tema de la concepció utilitària del moviment del cos, en la qual es busca l'eficiència i l'eficàcia en les accions motrius de cada esportista, m'agradaria plantejar unes preguntes sobre aspectes relacionats amb aquesta qüestió. Ahí va la primera... On estan els límits físics del cos humà? O millor, té límits el cos humà? Som màquines dissenyades per arribar a un límit, el qual mai no podrem sobrepassar? La psicologia o preparació mental té molt a vore amb l'eficiència? Per què quan es pensava que no es podrien millorar les marques dels velocistes, o botar més lluny o córrer més ràpid, sempre hi ha hagut algun atleta que ho ha pogut superar? Per tant, torne a la primera qüestió: On cregueu que estan els límits?
Espere que reflexioneu sobre aquest tema tant interessant.
http://www.youtube.com/watch?v=3Jrg4XRu6rQ&feature=fvst
A més de "on està el límit?" cal preguntar-se "qué implica buscar-ho?".
ResponderEliminarLímits? No crec en els límits humans perquè som uns éssers que mai ens conformem amb el que tenim i volem fer-ho millor. De fet crec que som el mateix que intentem fer amb les màquines (ja que has mencionat la metàfora), intentem millorar a tota costa. I ho conseguim, per l'entrenament en busca de la perfecció del cos i per la fortalesa mental, que indudablement, té una importància brutal, sobretot per convenser-nos a nosaltres mateix que les marques estan per superar.
ResponderEliminarPer tant Carles, pots estar ben segur que hi haurà sempre algú que correga més que Usain Bolt o que salte més que Mike Powell. No hi han límits per al cos humà.
Estic totalment d'acord amb tot el que dius, sempre apareixerà algún fora de sèrie per a rebaixar alguna marca, ja de per si estratosfèrica. Però realment creus que algunes marques es poden assolir, per exemple baixar de la barrera dels 9 o el 8 segons en els 100 metres llisos? És genèticament possible aconseguir-ho?
ResponderEliminarI crec que buscar el hipotètics límits impliquen molt de sacrifici, molt d'entrenament, de constància, de preparació psicològica, que et respeten les lesions...
Crec que fa 50 anys es pensava que era impossible baixar dels 10 segons així que crec que és possible baixar de totes les marques físicament possibles i dins d'uns límits racionals ja que en la realització de competicions físiques és molt més important la preparació que allò genètic.
ResponderEliminarPer tant crec que de ben segur es veurà alguna marca baixant la d'ara, que pareix insuperable.