MATRIX i l'existencialisme de Sartre

   Una altra concepció del moviment del cos distinta a la utilitària, és la concepció vivencial, en la qual no es pretén buscar una eficiència i una eficàcia en el moviment, sinó que es basa en les experiències que cadascú de nosaltres tenim, en les emocions que experimentem i en les sensacions que gaudim quan ens movem.

   Oposant-se al dualisme de la concepció utilitària trobem el monisme  amb diferents corrents filosòfiques: el fenomenologisme,  l’antropocentrisme, l’existencialisme de Sartre. Jo vull parlar-vos d’aquesta última corrent de carácter vivencial en la película Matrix. Aquesta película que molts de nosaltres hem vist varies vegades i que no hem entés, té  molts significats segons cada filòsof. Plató i el seu mite de la caverna, Descartes i el problema  de lo real; Sartre i el problema de la llibertat,etc. suposen diferents enfocaments de com poder entendre Matrix. Com ja he dit parlaré de l’existencialisme i el problema de la llibertat de Sartre.

   En primer lloc, cal dir que la película està ambientada en el futur (any 2199 aproximadament), on hi ha una guerra entre els humans i les màquines. Aquestes han sotmés als humans mantenint-los controlats en unes cubetes a un món fals procedent d’un programa informàtic anomenat Matrix. En un món real sobreviu un grup d’humans lliures que intentaran salvar a aquells que están conectats en les cubetes. Per a fer açò hauran d’entrar en Matrix, aquelles persones que sospiten que existeix. Una vegada dins , troben a Neo, el protagonista,el qual no sap quin món és real i quin és Matrix (no sap que esta visquent una realitat paral.lela a la seua).  Deurà seguir les ensenyances del capità Morfeo que li ofereix conéixer que és Matrix o recuperar la seua vida real anterior, mitjançant l’elecció de la pastilla i els consells de la soldat Trinity.

    En quant al problema de la llibertat de Sartre, dir que la elecció es un concepte fonamental en el pensament de Sartre, així com la no creencia en el destí i sí en la llibertat humana:

“El hombre es ante todo un proyecto que se vive subjetivamente (…) nada existe previamente a este proyecto; nada hay en el cielo inteligible. (…) Pero si verdaderamente la existencia precede a la esencia, el hombre es responsable de lo que es, sobre él recae la responsabilidad total de su existencia.”

   Però en la trilogia de Matrix, ens ofereixen tres postures davant la disjuntiva entre si existeix el destí o som completament lliures (dos entre els humans i una per a les màquines), per a que ens posicionem en una d’aquestes i triem la que més ens convinga.

   En efecte tot el programa de Matrix gira entorn a una regla: l’elecció, segons ens ho revela un personatge de la pel.lícula:

“Descubrí una solución según la cual el 99% de los individuos aceptaba el programa mientras

pudieran elegir, aunque únicamente lo percibieran en un nivel casi insconsciente”.

   Com es pot observar en la pel.lícula, la trajectòria de Neo està plena d’eleccions:

“¿pastilla roja o azul?, ¿asaltar un edificio para salvar a Morfeo o matarlo?, ¿la puerta de Trinity (el pathos) o la de la fuente (el logos)?, ¿ir a la ciudad de las máquinas o quedarse en la nave?, ¿seguir luchando contra Smith en la batalla final o rendirse?”

   Per tant Sartre defenia que l’esser humà estava condenat a ser lliure, ja que sempre havia d’elegir:  “Si no elijo, también elijo”. Tot al contrari pensaven les màquines, qui deien que els humans es creien lliures però que no ho eren, sinó  que eren regulats.

   En definitiva, l’existencialisme és una filosofía de l’acció.

  En aquests videos podem  vore com al personatge principal de la trilogia, Neo (Keanu Reeves), se li dona l'opció d'elegir i de ser lliure (concepció Sartriana), i com en el primer elegeix la pastilla roja per a experimentar les vivències de Matrix, rebutjant així la pastilla blava per tornar al seu món real. Per tant, açò en certa mesura ho podríem comparar amb el video de 'The fun Theory', ja que a Neo se li ofereix una oportunitat novedosa, que el trau d'allò rutinari i que ell vol experimentar.

En conclusió, que penseu?: està el destí escrit o som nosaltres qui decidim sobre el nostre futur?