EL
COS, ¿CULTE O TIRANIA?
Hola companys i companyes. En les entrades anteriors he
estat parlant un poc de les concepcions utilitària i vivencial del cos. En
aquest post parlaré de la concepció sociocultural.
Actualment vivim en
una societat en la qual es dóna moltíssima importància a tindre un cos perfecte
o ideal. Aquesta perfecció va associada
amb un cos flac en les dones i musculat i esvelt en els hòmens, encara que és
un concepte molt subjectiu,és a dir, a una persona li pot agradar molt el seu
cos, però per contra no agradar-li al seu amic, per exemple. A vegades aquests cànons de bellesa són els
responsables de que en compte de fer una dieta equilibrada i fer un poc d’exercici
per poder baixar eixos “quilets” de més, hom puga recorrer a métodes poc saludables, com per exemple
provocar el vòmit per a no augmentar de pes, deixar de degustar els aliments, i
açò en casos greus pot arribar, fins i tot, a provocar greus malalties físiques i mentals i la mort de la persona
malalta.
Avui en dia, “han augmentat considerablement el nombre de
trastorns alimentaris, com el sobrepes, l’obesitat i la desnutrició” a causa de nous estils de vida de la societat occidental i als
nostres hàbits alimentaris. Aquesta obsessió per la pèrdua de pes i els cànons
de bellesa perfectes, condueixen a la societat a un greu problema de salut pública.
Els mitjans de comunicació, les setmanes de la Moda, les televisions, les
revistes, etc .ens mostren cossos perfectes de joves, però molts d’ells són el
resultat de malalties o d’operacions d’estètica. Aquests models volen ser
plagiats per la gent jove, ja que tenen por al rebuig de la societat en que es
mouen i volen adquirir aquests models per damunt de qualsevol altra cosa, fet
que pot ocasionar problemes pel que fa a la bulímia i a l’anorexia. Aquests
suposen greus trastorns alimentaris, que han de ser tractats per experts amb la
major brevetat possible per tal que no es convertesquen en malalties cròniques.
En
quant a l’obesitat, cal dir que actualmente
hi ha un índex major d’aquesta. Açò suposa un problema contra la salut de l’individu.
Es busquen dietes impossibles que pretenen aprimar en poques setmanes molts
quilos. Aquestes dietes d’aprimament pense
que no duen a res, si no es combinen amb exercici físic i molta força de
voluntat així com la ingesta d’una dietaa adequada i equilibrada.
Per
altra part, com ja he dit abans, les pressions socials que imposen un model de
bellesa cada vegada més flac i més imposible d’aconseguir, proper a la anorexia
afecten molt a l’opinió pública entre les dones joves, que es veuen grosses i
viuen obsesionades amb la idea d’obesitat i en constant lluita entre allò que
són i allò que voldrien ser.
En
altres époques el cos també estava sotmés a una tirania però amb un objectiu
diferent: la supressió del desig carnal per mitjà del dejuni. Ara, el cos està sotmés als ideals de
bellesa impostos per la societat que, també, és una altra forma de tirania o “esclavitud”.
De totes formes no condueix a l’obtenció
d’un bon resultat, sinó que apareixen malalties, rebuig físic, por a les
opinions dels altres,etc. Crec que hauríem de fer un culte al cos i no
tiranitzar-nos i obsesionar-nos per aconseguir un cos que no tenim.
Ací us deixe un article relacionat molt interessant. Cliqueu si voleu.
Hauríem
d’ acceptar-nos tal com som, de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, ja que és
el cos que ens ha tocat tindre, i els altres en han d’acceptar pel que som.
Pense que s’hauria de fer campanyes en les quals, per una part, s’intentara
conscienciar els jóvens dels problemes que comporta l’obesitat
(cardiovasculars,hipertensió,etc.), així com erradicar o llevar d’alguna manera
el rebuig que moltes persones senten cap aquelles persones amb un físic
diferent i acceptar-les com a tals. També és important menjar saludable, és a
dir, menjar equilibrat; menjar un poc de tot, mantenint el cos amb vitalitat i energia,
així com també dur estils de vida saludables (intentar beure alcohol amb
moderació, no fumar, fer activitat física,etc.).
Per
tant, hem d’evitar la tirania, i sentir-nos bé amb el que tenim, no
cregueu?
La perfecció no
existeix i els cànons de bellesa són totalment convencionals ja que van variant
segons les èpoques i les ideologies
dominants. Així doncs, per què viure esclaus de les modes? Per què deixar-nos
influir tant per allò que ens ve imposat? Per què no tenim personalitat i
som el que som? Per què ens avergonyim
del nostre cos si és el que tenim i hem de viure i conviure amb ell tota la
vida?
Cal tindre molta
cura del nostre cos…NO EN TENIM D’ALTRE.
