lunes, 27 de febrero de 2012

EL COS, ¿CULTE O TIRANIA?


EL COS, ¿CULTE O TIRANIA?
Hola companys  i companyes. En les entrades anteriors he estat parlant un poc de les concepcions utilitària i vivencial del cos. En aquest post parlaré de la concepció sociocultural.


Actualment vivim en una societat en la qual es dóna moltíssima importància a tindre un cos perfecte o ideal.  Aquesta perfecció va associada amb un cos flac en les dones i musculat i esvelt en els hòmens, encara que és un concepte molt subjectiu,és a dir, a una persona li pot agradar molt el seu cos, però per contra no agradar-li al seu amic, per exemple.  A vegades aquests cànons de bellesa són els responsables de que en compte de fer una dieta equilibrada i fer un poc d’exercici per poder baixar eixos “quilets” de més, hom puga recorrer  a métodes poc saludables, com per exemple provocar el vòmit per a no augmentar de pes, deixar de degustar els aliments, i açò en casos greus pot arribar, fins i tot, a provocar greus malalties  físiques i mentals i la mort de la persona malalta.

Avui en dia,  “han augmentat considerablement el nombre de trastorns alimentaris, com el sobrepes, l’obesitat  i la desnutrició” a causa de nous  estils de vida de la societat occidental i als nostres hàbits alimentaris. Aquesta obsessió per la pèrdua de pes i els cànons de bellesa perfectes, condueixen a la societat a un greu problema de salut pública. Els mitjans de comunicació, les setmanes de la Moda, les televisions, les revistes, etc .ens mostren cossos perfectes de joves, però molts d’ells són el resultat de malalties o d’operacions d’estètica. Aquests models volen ser plagiats per la gent jove, ja que tenen por al rebuig de la societat en que es mouen i volen adquirir aquests models per damunt de qualsevol altra cosa, fet que pot ocasionar problemes pel que fa a la bulímia i a l’anorexia. Aquests suposen greus trastorns alimentaris, que han de ser tractats per experts amb la major brevetat possible per tal que no es convertesquen en malalties cròniques.

En quant a l’obesitat,  cal dir que actualmente hi ha un índex major d’aquesta. Açò suposa un problema contra la salut de l’individu. Es busquen dietes impossibles que pretenen aprimar en poques setmanes molts quilos. Aquestes dietes d’aprimament  pense que no duen a res, si no es combinen amb exercici físic i molta força de voluntat així com la ingesta d’una dietaa adequada i equilibrada.
Per altra part, com ja he dit abans, les pressions socials que imposen un model de bellesa cada vegada més flac i més imposible d’aconseguir, proper a la anorexia afecten molt a l’opinió pública entre les dones joves, que es veuen grosses i viuen obsesionades amb la idea d’obesitat i en constant lluita entre allò que són i allò que voldrien ser. 

En altres époques el cos també estava sotmés a una tirania però amb un objectiu diferent: la supressió del desig carnal per mitjà del  dejuni. Ara, el cos està sotmés als ideals de bellesa impostos per la societat que, també, és una altra forma de tirania o “esclavitud”.  De totes formes no condueix a l’obtenció d’un bon resultat, sinó que apareixen malalties, rebuig físic, por a les opinions dels altres,etc. Crec que hauríem de fer un culte al cos i no tiranitzar-nos i obsesionar-nos per aconseguir un cos que no tenim.  
 Ací us deixe un article relacionat molt interessant. Cliqueu si voleu.

Hauríem d’ acceptar-nos tal com som, de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, ja que és el cos que ens ha tocat tindre, i els altres en han d’acceptar pel que som. Pense que s’hauria de fer campanyes en les quals, per una part, s’intentara conscienciar els jóvens dels problemes que comporta l’obesitat (cardiovasculars,hipertensió,etc.), així com erradicar o llevar d’alguna manera el rebuig que moltes persones senten cap aquelles persones amb un físic diferent i acceptar-les com a tals. També és important menjar saludable, és a dir, menjar equilibrat; menjar un poc de tot, mantenint el cos amb vitalitat i energia, així com també dur estils de vida saludables (intentar beure alcohol amb moderació, no fumar, fer activitat física,etc.). 
Per tant, hem d’evitar la tirania, i sentir-nos bé amb el que tenim, no cregueu?  

La perfecció no existeix i els cànons de bellesa són totalment convencionals ja que van variant segons les èpoques i  les ideologies dominants. Així doncs, per què viure esclaus de les modes? Per què deixar-nos influir tant per allò que ens ve imposat? Per què no tenim personalitat i som  el que som? Per què ens avergonyim del nostre cos si és el que tenim i hem de viure i conviure amb ell tota la vida?
Cal tindre molta cura del nostre cos…NO EN TENIM D’ALTRE.

sábado, 18 de febrero de 2012

MATRIX i l'existencialisme de Sartre



   Una altra concepció del moviment del cos distinta a la utilitària, és la concepció vivencial, en la qual no es pretén buscar una eficiència i una eficàcia en el moviment, sinó que es basa en les experiències que cadascú de nosaltres tenim, en les emocions que experimentem i en les sensacions que gaudim quan ens movem.
   Oposant-se al dualisme de la concepció utilitària trobem el monisme  amb diferents corrents filosòfiques: el fenomenologisme,  l’antropocentrisme, l’existencialisme de Sartre. Jo vull parlar-vos d’aquesta última corrent de carácter vivencial en la película Matrix. Aquesta película que molts de nosaltres hem vist varies vegades i que no hem entés, té  molts significats segons cada filòsof. Plató i el seu mite de la caverna, Descartes i el problema  de lo real; Sartre i el problema de la llibertat,etc. suposen diferents enfocaments de com poder entendre Matrix. Com ja he dit parlaré de l’existencialisme i el problema de la llibertat de Sartre.

   En primer lloc, cal dir que la película està ambientada en el futur (any 2199 aproximadament), on hi ha una guerra entre els humans i les màquines. Aquestes han sotmés als humans mantenint-los controlats en unes cubetes a un món fals procedent d’un programa informàtic anomenat Matrix. En un món real sobreviu un grup d’humans lliures que intentaran salvar a aquells que están conectats en les cubetes. Per a fer açò hauran d’entrar en Matrix, aquelles persones que sospiten que existeix. Una vegada dins , troben a Neo, el protagonista,el qual no sap quin món és real i quin és Matrix (no sap que esta visquent una realitat paral.lela a la seua).  Deurà seguir les ensenyances del capità Morfeo que li ofereix conéixer que és Matrix o recuperar la seua vida real anterior, mitjançant l’elecció de la pastilla i els consells de la soldat Trinity.

    En quant al problema de la llibertat de Sartre, dir que la elecció es un concepte fonamental en el pensament de Sartre, així com la no creencia en el destí i sí en la llibertat humana:

“El hombre es ante todo un proyecto que se vive subjetivamente (…) nada existe previamente a este proyecto; nada hay en el cielo inteligible. (…) Pero si verdaderamente la existencia precede a la esencia, el hombre es responsable de lo que es, sobre él recae la responsabilidad total de su existencia.”

   Però en la trilogia de Matrix, ens ofereixen tres postures davant la disjuntiva entre si existeix el destí o som completament lliures (dos entre els humans i una per a les màquines), per a que ens posicionem en una d’aquestes i triem la que més ens convinga.

   En efecte tot el programa de Matrix gira entorn a una regla: l’elecció, segons ens ho revela un personatge de la pel.lícula:

“Descubrí una solución según la cual el 99% de los individuos aceptaba el programa mientras
pudieran elegir, aunque únicamente lo percibieran en un nivel casi insconsciente”.

   Com es pot observar en la pel.lícula, la trajectòria de Neo està plena d’eleccions:
“¿pastilla roja o azul?, ¿asaltar un edificio para salvar a Morfeo o matarlo?, ¿la puerta de Trinity (el pathos) o la de la fuente (el logos)?, ¿ir a la ciudad de las máquinas o quedarse en la nave?, ¿seguir luchando contra Smith en la batalla final o rendirse?”
   Per tant Sartre defenia que l’esser humà estava condenat a ser lliure, ja que sempre havia d’elegir:  “Si no elijo, también elijo”. Tot al contrari pensaven les màquines, qui deien que els humans es creien lliures però que no ho eren, sinó  que eren regulats.
   En definitiva, l’existencialisme és una filosofía de l’acció.

  En aquests videos podem  vore com al personatge principal de la trilogia, Neo (Keanu Reeves), se li dona l'opció d'elegir i de ser lliure (concepció Sartriana), i com en el primer elegeix la pastilla roja per a experimentar les vivències de Matrix, rebutjant així la pastilla blava per tornar al seu món real. Per tant, açò en certa mesura ho podríem comparar amb el video de 'The fun Theory', ja que a Neo se li ofereix una oportunitat novedosa, que el trau d'allò rutinari i que ell vol experimentar.

En conclusió, que penseu?: està el destí escrit o som nosaltres qui decidim sobre el nostre futur?

lunes, 13 de febrero de 2012

On estan els límits?


Tornant al tema de la concepció utilitària del moviment del cos, en la qual es busca l'eficiència i l'eficàcia en les accions motrius de cada esportista, m'agradaria plantejar unes preguntes sobre aspectes relacionats amb aquesta qüestió. Ahí va la primera... On estan els límits físics del cos humà? O millor, té límits el cos humà? Som màquines dissenyades per arribar a un límit, el qual mai no podrem sobrepassar? La psicologia o preparació mental té molt a vore amb l'eficiència? Per què quan es pensava que no es podrien millorar les marques dels velocistes, o botar més lluny o córrer més ràpid, sempre hi ha hagut algun atleta que ho ha pogut superar? Per tant, torne a la primera qüestió: On cregueu que estan els límits?
Espere que reflexioneu sobre aquest tema tant interessant.
http://www.youtube.com/watch?v=3Jrg4XRu6rQ&feature=fvst

sábado, 11 de febrero de 2012

Concepció utilitària


INTRODUCCIÓ
Bon dia  a tots i totes!
En primer lloc m’agradaria comentar un poc el que hem estat fent aquests primers dies de classe. Per començar el primer dia, férem una presentació diferent a la resta d’assignatures. Se’ns va proposar unes idees, en les quals deviem posicionar-nos en una determinada opinió o postura. Aquestes afirmacions eren:
-“Sé que és el moviment”.
-“Sé que és educar”.

Amb les opinions de tots i totes definirem cadascún d’aquests conceptes essencials en aquesta assignatura. Us deixe ací uns links per poder consultar les definicions:

-       -    http://definicion.de/movimiento/

Posteriorment se’ns presentà el blog de seguiment, amb tots els seus avantatges. I també se’ns proposà unes preguntes que havíem de contestar, com per exemple què esperàvem aprendre en l’assignatura o quines experiències esperàvem tindre entre altres.
En la part pràctica se’ns demanà que férem un dibuix amb tres aspectes: el moviment , l’educació i el ’jo’.

REFLEXIÓ


Per altra part, en la següent classe teórica parlàrem sobre la filosofía de Duchamp, que deia que els conceptes no están en la realitat, sinó en la pròpia persona que interpreta els símbols i la realitat a la seua manera. Per tant cada individu podrà tindré una percepció diferent de la realitat. Com a exemple d'aquest autor es posa el de la pipa, en el qual hi havia un escrit baix d'una 'pipa' dibuixada on posava: " ceci n'est pas une pipe" (ací no hi ha una pipa).
I també introduírem una de les tres concepcions del cos-moviment (la concepció utilitària).

Principalment, en aquesta entrada, m’agradaria fer una reflexió sobre la concepció utilitària del cos. En aquesta concepció apareix la disjuntiva entre el cos i l’ànima o esperit (dualisme)  i el seu estudi està basat en l’anatomia, en la bioquímica i en la seua funcionalitat (fisiología, biomecànica,etc). Per a deixar constància d’aquest dualisme, fem referencia a la metáfora del cos-màquina. El nostre cos actúa com una perfecta màquina atenent a un conjunt de sistemes que realitzen diferents funcions dins d’un complex i coordinat engranatge.  Un dels autors més importants que va explicar el funcionament del cos "com  una fàbrica on es produïen multitud de processos" mitjançant analogies del cos-màquina va ser Fritz Kahn. Cal dir que  aquesta analogia entre el cos i la màquina es trenca en certa mesura quan ens trobem malalts, ja que alguna peça no està funcionant correctament, com si s’hagués de reparar novament o com un aparell que s’ha fet malbé i que no pot fer les seues funcions.

Per altra part  la funció principal d’aquesta concepció és la eficacia i l’eficiència, és a dir, els esportistes per exemple, fan el que se suposa que és la seua feina el millor que saben. Per exemple Leo Messi, jugador del F.C Barcelona realitza la seua missió sobre un terreny de joc d’una forma brillant i excel.lent, anotant un nombre considerable de gols,realitzant assistències de gol als seus companys i regatejant en carrera a qualsevol que s'interpose en el seu camí. Un altre exemple seria el d’un atleta de 100 metres llisos, el qual sempre buscarà el màxim rendiment, intentant ‘arrapar’ algunes dècimes al seu millor temps, és a dir, intentarà fer la seua tasca de la manera més eficaç i eficient possible.
Per tant será important les mesures, els temps, els resultats, etc . en aquesta concepció utilitària.


Cal destacar també que la millora ve donada per l’entrenament , el sacrifi, l’esforç i pel tractament o la cura de lessions.
Per acabar us deixe un quadre-resum d’aquesta concepció del cos-moviment:
Fonament filosòfic
Dualisme
Apropament teòric-pràctic
Objectiu universal (paradigma positivista)
Disciplines d’estudi
Fisiologia, anatomía, biomecánica
Funció
Eficàcia i eficiencia
Excel.lència
Màxim rendiment
Millora
Entrenament i tractament (curar)
Metàfores/narratives
Cos-màquina /Ciborg


Salutacions.

viernes, 10 de febrero de 2012

Benvinguda

Hola amics i amigues, benvinguts al blog d'educació del moviment. Sóc Carles Micó, alumne de la facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.
En aquest intentaré fer una seguida dels continguts de l'assignatura, així com ampliar coneixements i aportar-ne d'altres relacionats amb els temes d'interés. Espere poder aprendre i enriquir coneixements a partir d'altres experiències reflexades en altres blogs. Pense que la construcció d'aquest blog pot ser una experiència innovadora, profitosa i interactiva entre diverses persones interessades pels mateixos temes; aquest intercanvi d'informació i de vivències ens pot ajudar a tots  i a totes a eixamplar els nostres horitzons, punts de vista i ens pot ajudar a reflexionar, comentar, ser crítics, argumentar, contrargumentar respecte determinades idees.