El Club de los Poetas Muertos.

Què és l’educació?  

Doncs podem definir-la com un procés molt complex, pel qual una persona transmet coneixements, valors i costums a altres persones/receptors (alumnes, fills…), d’una manera intencionada i buscant la socialització de l’individu dins d’una societat determinada.

Vaig estar mirant vídeos per Internet sobre pel.lícules, en les quals el tema principal o el fil conductor d’aquestes era l’educació i en vaig trobar unes quantes. Us deixe ací un vídeo en el qual apareixen diverses pel.lícules que aprofundeixen en aquest concepte tan important en la socialització de l’individu i en el benestar de la societat, que juga un paper fonamental en la vida quotidiana i en el nostre dia a dia.

Però m’agradaria aprofundir, excavar o traure una miqueta més d’informació sobre una pel.lícula dirigida per Peter Weir i nominada a quatre Oscars ( millor pel.lícula, director, guió original i actor principal), anomenada el “Club de los poetas muertos”. En aquest film, es critica als sistemes d’educació tradicionals, i a la societat que representen, així com a les lleis fetes pels polítics. I es busca una correcta formació del professorat, ja que és la máxima necessitat de qualsevol sistema educatiu. En l’argument, apareixerà la disjuntiva entre una educació obedient, en la qual els alumnes són repetidors i estan sotmesos a allò que expliquen els professors i una educació pensant, en la qual els alumnes són persones crítiques,lliures i responsables que prenen decisions per ells mateixa en els assumptes de la societat i que tenen una certa autonomia i creativitat. Aquesta nova visió sobre l’educació vindrà donada pel professor de Literatura (el professor Keating), que  implantarà aquest nou model enfocat en la Poesia, creant novament el “Club de los Poetas Muertos”.

 En aquest vídeo, el professor Keating fa llegir a un dels seus alumnes uns versos d'un poema, el tema central del qual és el tòpic del Carpe Diem (aprofita el moment); deixant entrevore una nova filosofia d'entendre l'educació i d'aplicar-la en els seus alumnes, molt més oberta que la convencional.

 El professor Keating busca una altra perspectiva de les coses, no tot és blanc o negre. No hi ha una única perspectiva d'enfocar les coses, cal mirar-ho desde diferents horitzons. El mateix passa en l'educació.

En aquesta escena, els alumnes mostren el seu recolçament al professor Kaeting, quan aquest és expulsat de l'escola per no complir le normes d'ensenyament imposades pel centre, mostrant també el rebuig cap a l'ensenyament autoritari i entonant el "Oh capitàn, mi capitàn", pujats als pupitres. Val la pena vore-la, és molt emotiva.

Per tant, es preferible sempre seguir la rutina o la docència ja establerta? És preferible seguir unes formes de ensenyar autoritàries, en les quals els alumnes són repetidors i imiten o fan allò que els mana el professor? O per contra, és millor que els alumnes pensen per ells mateixa, i sàpiguen prendre decisions, així com ser creatius, responsables i crítics en una societat cambiant i competitiva?  Quins valors són els més adequats per a transmetre: honor, grandesa, tradició, disciplina, submissió, etc. o en canvi altres valors com poden ser  l’amor, la tolerància, la sinceritat, el diàleg, la felicitat, les ganes de viure, etc.? Repetidors o pensadors?Quin sistema educactiu és el més correcte? Reflexioneu.

Concloure amb una frase que m’agrada molt i que va molt lligada a la pel.lícula i que fa referència a què hem d’aprendre a ser lliures, a viure i que hem d’aprofitar cada instant de la nostra vida. La frase diu: “Carpe diem”, “sé capaz de extraer todo el meollo a tu vida"